viernes, 7 de diciembre de 2012

PRÀCTICA 2: DENSITAT DE L'AIGUA




Introducció:

La densitat de l’aigua  depén de les propietats de congelació  d’aquesta: a mesura que l’aigua es va  refredant  cap al punt de congelació, les molècules individuals es manejen més espaet, cada una forma el màxim nombre de ponts d’hidrogen. Per a fer-ho, les molècules d’aigua  en estat líquid  deuen de deixar suficient espai per a que capiguen els quatre ponts d’hidrogent en cada una de les molècules. Com a resultat, l’aigua s’expandeix a mesura que va congelant-se, d’aquesta manera  el gel es menys dens que l’aigua líquida.

Amb açó volem dir que la densitat de l’augua pot variar,depenent de la temperatura de la salinitat …

· El nostre  objectiu es demostrar-ho.


15/11/12

Apartat B: Entre dos aigües

·Material utilitzat:

                                                                             Un ou

                                                                              Sal

                                                                Vas de precipitats gran

                                                                      Blue de metilé

·Procediment:

  1. Omplim un vas de precipitats de molta capacitat  per la meitat. Afegim sal al recipient on tenim l’aigua fins qe l’aigua estiga saturada en sal.

Tirem l’ou amb cura.
Després de vore el resultat, llevem l’ou. Aquest vas en serbirà per al següent experiment.

  1. Omplim el vas de precipitats de gran capacitat per la meitat. Saturem l’aigua d’aquest got amb sal. Quan tenim aquest resultat, tirem unes gotes de blau de metilé  per a tenyir-la.
Tirem aquesta aigua tenyida poc a poc a l’altre vas, on hi ha aigua normal de l’aixeta.

Observem que queden separades.
Tirem l’ou amb cura.

·Resultats:

a.  Al tirar l’ou, no flotava. S’ens ha anat al fons del got

b. Al tirar l’ou, l’ou es qeda entre l’aigua tenyida i la qe no està tenyida o entre l’aigua normal i l’aigua saturada en sal.




·Conclusions:
Quan més densitat tinga l’aigua menys flotarà l’ou.


20/11/12

Apartat D: movent molècules:

·Material utilitzat:

                                                  Crital·litzador amb aigua calenta
                                                  Cristal·litzador amb aigua freda
                                                            Colorant  alimentari

· Proceiment:

a.Posem la mateixa quantita d’aigua en els dos crital·litzadors en un posem aigua calenta i en l’altre aigua freda.
      Posem una gota de colorant alimentari

      b.El mateix procediment en els crital·litzadors.
         Ara posem tres colors diferents de colorant alimentari.

      ·Resultats:


a.       En l’aigua freda el colorant no es dissol tan ràpid com en l’aigua calenta.


b.      Passa el mateix que en primer cas. Al tindre tres colors diferents, en l’aigua calenta s’han mesclat i en la freda no.
        


abans:


després:




·Conclusions:

Aço passa perque en l’aigua calenta les particules d’aigua es manejen més ràpid que en l’aigua freda.


Apartat A: Coca-cola amb diferents densitats.

·material utilitzat:

                                                             Una coca-cola Light
                                                            Unca coca.cola normal

                                                                       Aigua

                                                         Dos cristal·litzadors.

·Procediment:

Omplim els dos recipients d’aigua qüasi completament.
Deuriem de haver deixat caure els dos refrescos  pero els vam ensetar avans d’hora i em fet el següent:
 Em posat en un vas de precipitats menut coca-cola normal i en  un altre coca-cola Light i amb un comptagotes em posat  en un crital·litzador de la normal i en l’altre de la Light.

·Resultars:

En el crital·litzador que em ficat coca-cola Light, aquesta es dissol més lentament perque no te i te poquet de sucre i l’altra conté més sucre aleshores es dissol més ràpid.


  






Opinió personal:
És una practica que està bé.


Bibliografía:

Són tot anotacions fetes al laboratori, la introducció la he tret d’una fitxa que ens van donar a la classe de biologia.

viernes, 30 de noviembre de 2012

PRÀCTICA 1: TENSIÓ SUPERFICIAL DE L'AIGUA


Introducció

La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió. A aquest fenomen se'l coneix com tensió  superficial.
La tensió superficial és una manifestació de les forces intermoleculars a l'interior dels líquids. En l'interior d'un líquid una molècula és atreta per totes les altres que l'envolten, de manera que l'efecte total és nul, però en la superfície les forces que atreuen a les molècules cap avall no poden ser neutralitzades per les molècules superiors perquè no existeixen. A causa d'aquest fet els líquids tendeixen sempre a presentar la menor superfície lliure possible, per aixó un líquid, en absència de gravetat, adopta la forma esfèrica, que és la que té menor relació àrea o volum. Aquest efecte permet a alguns insectes desplaçar-se per la superfície de l'aigua sense enfonsar-se.

23/10/12

Apartat C- El metall pot surar.

Material utilitzat:

Cristal·litzador

                                                                            Clips

                                                                          Sabó líquid


Procediment:

Omplim  el cristal·litzador d’aigua de l’aixeta, més o menys per la meitad. Esperem a que l’aigua no es moga.
Dipositem en la superficie tres clips d’un en un i en forma horitzontal , utilitzant un clip obert.

Deixem reposar. Afegim una gota de sabó líquid.



Resultat:

Al afegir el sabó líquid canvia la tensió superficial i els clips que em conseguit que suraren en l’aigua han anat al fons del cristal·litzador.


30/10/12

Apatat A- Corre pebre, corre

Material  utilitzat:

                                                                        Cristal·litzador

                                                                        Pebre

                                                                        Sabó líquid


Procediment i resultat :

Omplim el crital·litzador d’aigua de l’aixeta més o menys per la meitat. Espolvoregem el pebre per damunt de l’aigua i observem que no s’afona.
Primer, introduirem el dit al crital·litzador  i observem que es corre un poc. Llevem el dit.



Ara, ens untem el dit amb sabó líquid. L’introduim al crital·litzador que te pebre esparcit i observem que el pebre es corre ràpidament a una gran distància del dit.



Apartat B- Forats ene ls pols de talc

Material utilitzat:


                                                                        Cristal·litzador

                                                                            Pols de talc
                                                                         Sabó líquid


Procediment i resultat:

Omplim el crital·litzador amb aigua de l’aixeta fins la meitad. Escampem els plos de talc per tota la superficie del crital·litzador  i observem que no s’afona.

Ara, introduïm el dit i observem que els pols de talc es corren molt poc, només borejen el dir.
Llevem el dit.

Després, introduïm el dit untat de sabó i observem que els plos talc es corren formant un cércol més gran que en l’anterior experiment, sempre bordejant el nostre dit.



Amb els plos de talc la reacció no és tan ràpida com en el pebre.




6/11/12

Apartat D- L’aigua no es cau d’una moneda

Material utilitzat:

                                                                       Crital·litzador

                                                                         Sabó líquid

                                                                      Comptagotes

                                                                   Una moneda de 2€


Procediment i resultat:


Abans de tot el que hem de fer es llavar i eixugar molt bé la moneda de 2€.
Amb un comptagotes posem aigua a la moneda gota per gota.





S’observa que l’aigua no cau, sino que forma una cúpula.
Hem comptat les gotes i hem arribat a posar 41.
Les gotes es compten fins que l’aigua es precipita.


Tornem a formar la cúpula en la moneda, que deu d’estar ben eixugada.
Afegim una gota de sabó líquid.



Observen que l’aigua es precipita. Açó ocurreix perquè la tensió  superficial de l’aigua es trenca.


Aparat E- Un vaixell de sabó

Material utilitzat:


                                                                              Gribell
                                                                             Aigua


                                                                  Triangles de cartolina


                                                                        Sabó líquid

Procediment i resultats:

Omplim d’aigua el gribell fins un poc més de la meitad.
Retallem tots els triangles iguals.

Posem en un cantó de la cubeta el triangle de cartolina, amb la punta orientada cap al centre.
Per a fer que es desplacen els triangles, ens banyem la punta del dit amb sabó i introduim el dit a l’aigua just per darrere de la base del triangle.



Al nostre laboratori varem fer competicions, cada triangle és el d’un grup.
Aquest video és el de l’altra taula, la nostra competició no la vam poder fer perque abans de començar se’ns va caure una gota de sabó a l’aigua, alehores no ens va aixir bé la pràctica.