Introducció:
El sucre és sacarosa ( C12 H22 O11), un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre. La sacarosa s'utilitza per donar un gust dolç als menjars i en la fabricació de confits, pastissos, etc.
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.
La sacarina és un edulcorant artificial. La matèria activa, sulfamida de benzè, no té energia (calories) i és molt més dolça que la sacarosa, però té un regust amarg desagradable, especialment en concentracions altes.
Objectius:
Tenim que ser capaços de idear un pla de treball per a identificar les tres substàncies que ens donaran dissoltes.
Materials:
5 tubs d’assaig
Pinces de fusta
1 vas de precipitats
Reactiu de fehling A i B
3 pipetes de la mateixa mida i una pera de tres vies
Les diferent dissolucions que ens dona el professor.
Procediment :
8/1/2013
Primer hem buscat informació sobre les 3 substàncies en les que anem a treballar. Aquesta informació la he utilitzat per a fer l’apartat de la introducció.
Amb aqueta informació en organitzat el pla de treball per a identificar les mostres.
10/1/2013
Bé, primer podrem identificar la mel, que conté fructosa i glucosa per separat. Per a identificar-la, anem a fer la prova de fehling.
Agafem 3 tubs d’assaig i posem 3mL de cada mostra.
Afegim 1mL de felhing A i 1mL de fehling B.
Dipositem la gradeta en la placa d’inducció que tindrà aigua bullint, calfem els tubs i observem el que ocorre.
15/1/2013
Una vegada tenim la mel identificada, deurem identificar la sacarina i el sucre. Sabem que la sacarina no te glucosa ni fructosa , així que , serà més fàcil identificar primer el sucre. Per a fer-ho, durem a terme una hidròlisi, ja que el sucre no te la glucosa i la fructosa per separat. Després, tornarem a fer la prova de fehling per a veure quina de les dues mostres en dona positiva, questa serà la dissolució amb sucre.
Agafem dos tubs d’assaig i posarem 3mL de les altres dues substàncies que ens queden per identificar. Duem a terme la hidròlisi, a cada tub afegim 10 gotes de HCl al 10% i calfem en la placa d’inducció al bany maria durant 5 minuts.
Tenim que deixar que es refreden i després fer la prova fehling.
NOTA: nosaltres després de fer la hidròlisi no hem deixat refredar els tubs i hem realitzat la prova de fehling. El resultat ha sigut el mateix. I no hem tingut que tornar a calfar després de afegir el fehling.
Resultats:
Al fer la primera prova en els tres tubs en ha eixit que la dissolució on estava la mel es el got 3.
Al fer la hidròlisi i després la prova de fehling, ens ha eixit que la dissolució on estava el sucre està al got 1.
I, per tant, on estava la sacarina dissolta és en el got 2.
Conclusió:
En la primera part, ens ha eixit el got 3 perquè era on es trobava la mel, que és una substància dolça que conté fructosa i glucosa per separat.
En la segona part, ens ha eixit el got 1 perquè era on es trobava el sucre, una substància que és sacarosa.
Per eliminació, ens ha eixit que en el got 2 era on es trobava la sacarina, que no conté monosacàrids ni disacàrids.
Opinió personal:
És una pràctica interessant, que ens serveix a nosaltres mateixa per a ficar-nos a prova de si hem après alguna cosa de la pràctica anterior.
Bibliografia:
La informació per a fer la introducció i així poder identificar les substàncies és de la viquipèdia , les imatges son de google imatges o fetes per mi al laboratori. I el procediment, el material i resultats són anotacions fetes al laboratori.
