PRÀCTICA 6: OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS

Introducció:

Les cèl·lules vegetals són cèl·lules eucariotes que presenten unes característiques pròpies que els diferencien de les cèl·lules animals. Com a principals estructures característiques de les cèl·lules vegetals tenim la paret cel·lular, constituïda principalment per cel·lulosa, els plasts o plastidi, el cloroplast  com a principal, i la presència de grans vacúols determinats per la membrana, el tonoplast.

En aquets pràctica podrem observar totes aquestes característiques diferenciadores utilitzant el microscopi i tota una sèries de tècniques citològiques i histològiques.

Objectius:

Els objectius d’aquesta pràctica són l’observació i diferenciació de les principals característiques de les cèl·lules vegetals, la utilització correcta del microscopi,  confecció correcta  de les preparacions microscòpiques temporals, utilització correcta de les unitats emprades en microscopia i  calcular el tamany de les estructures observades al microscopi.

Materials utilitzats:

-          Microscopi

-          Portaobjectes i cobreobjectes

-          Pinses agulla manegada

-          Bulb de ceba

-          Tomaca

-          Creïlla

-          Suport de tenyiment i crital·litzador

-          Aigua

-          lugol

-          blau de metilé

-          bisturí

Procediments i resultats:

Epidermis del bulb de ceba: 29/01/2013

Tallem dos quadrats de ceba i extraiem el teixit epitelial. Un tros el posem en el porta- objectes  i li afegim una gota d’aigua. El cobrim amb el cobreobjectes i l’observem amb el microscopi.

100x

L’altre tors, el posem també a un portaobjectes a aquest li ficarem blau de metilé.  Amb compte el posem al  suport de tenyiment; on baix hi ha un cristal·litzador. Afegim el blau de metilé  i deixem un poc de repòs, cinc minuts . Netegem amb aigua  la mostra. Observem al microscopi.

 100x

è Hi ha cèl·lules on es veuen els nuclis i també es diferencia la paret cel·lular

NOTA: el dia 12/02/2013 vam tornar a repetir la part de pràctica en que utilitzem el blau de metilé perquè havia passat molt temps i la mostra estava seca.

La part de verd de metilé no la hem fet perquè es com la de blau.

Els cromoplastos de la tomata: 14/02/2013

Tallem un tros de tomata i rasquem amb un bisturí un tros de teixit , sense arrancar-lo, per el centre del mesocard.

Escampem el teixit per el portaobjectes i cobrim la mostra amb el cobreobjectes.

 No hem afegit la gota d’aigua. observem al microscopi.

100x

Qüestions:

2.  Quin color presenten els cromoplasts observats ?

Són de color roig. La cèl·lula te diferents cloroplasts per el citoplasma. Però el conjunt de la cèl·lula no es roja.

3.   Quina funció tenen els cromoplasts?

Té la funció d'atraure als animals perquè es mengen el fruit i dispersen les llavors.

Amiloplasts de creïlla: 19/02/2013

Tallem un tros de creïlla  i rasquem un poc amb un bisturí. Es fica la mostra en un portaobjectes i no cal que posem la gota d’aigua. cobrim amb el cobreobjectes. I observem al microscopi.

100x

Amb el mateix tros de creïlla ens serveix per a tornar a rascar amb el bisturí i escampar la mostra per el portaobjectes. Afegim una gota de lugol i cobrim amb el cobreobjectes.

Observem primer amb el microscopi i desprès ferm la fotografia.

Qüestions:

2.  observes diferències en les dos preparacions?

Sí, que els amiloplastos amb lugol es veuen com taques de tinta i els que no tenen lugol pareix que es veuen millor, són millor d’identificar.

3.  Quina funció tenen els amiloplasts?

La seua funció es de reserva d’energia, ja el midó per hidròlisi es converteix en glucosa que la cèl·lula aprofita per a l’obtenció d’energia.

Pètals de la flor: 26/02/2013

Hem baixat al pati del IES per a recollir flors i així observar-les al microscopi.

Hem agafat dues flors diferents.

Tallem un tros de pètal ( és una flor violeta) i ta posem al portaobjectes, afegim una gota d’aigua i cobrim amb el cobreobjectes.

Observem amb el microscopi.

Conclusió:

no crec que es puga extraure alguna conclusió d'aquesta pràctica. alguna conclusió prodria ser les respostes a les qüestios prposades.

Opinió personal:

Son diferents pràctiques per a continuar aprenent a utilitzar el microscopi i  també a treballar amb  els teixits vegetals.

Bibliografia:

La introducció  i  els objectius estan copiats de la fulla que ens ha donat el professor de laboratori, els procediments estan redactats a partir de les anotacions fetes  al laboratori. Les fotografies dels materials estan extretes de google imatges i les fotografies dels resultats i algunes del procediment estan fetes al laboratori amb el microscopi digital.

PRÀCTICA 5: EL MICROSCOPI, MANEIG I OBSERVACIÓ

Introducció:

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per observar, fent perceptible allò que no es veu a ull nu.

El tipus més comú de microscopi i el primer que es va inventar és el microscopi òptic. Es tracta d'un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracció. Per superar les limitacions del microscopi òptic convencional s'han ideat nombroses tècniques de microscòpia addicionals, com la microscòpia de fluorescència, la microscòpia de contrast de fase o la microscòpia confocal, entre altres.

El microscopi òptic utilitza llum, però també es poden utilitzar electrons o raigs X, de manera que es tenen microscopis de raigs X i microscopis electrònics que tenen major resolució que el microscopi òptic, però que elaboren la imatge d'una manera indirecta.

La ciència que investiga els objectes petits utilitzant aquest instrument es diu microscòpia.

Objectius:

L’objectiu d’aquesta pràctica és tindre un bon maneig del microscopi. També conèixer les seues parts i observar preparacions senzilles.

Material utilitzat:

-          Microscopi

-          Portaobjectes i cobreobjectes

-          Un tros de paper

-          Comptagotes

-          Aigua

-          Pèl

-          Pelusa

Procediment i resultat:

Observació del paper : 22/01/2013

Preparem la mostra, fincant en el portaobjectes  un trosset de paper. Afegim una gota d’aigua i cobrim amb el cobreobjectes.

Mirem amb el nostre microscopi abans de fer la fotografia. Ens fixem per els extrems del paper.

NOTA: es veu millor amb la llum tancada que amb llum.

40x

Observació d’un pèl : 24/01/2013

Preparem la mostra, ficant un pèl en el portaobjectes. Afegim una gota d’aigua i cobrim amb el cobreobjectes.

Mirem al microscopi abans de fer la fotografia.

NOTA: es veu millor quan fiquem molta llum.

40x

Observació de la pelusa: 24/01/2013

Preparem la mostra, ficant una pelusa que hem trobat per el terra del laboratori al portaobjectes.

Fiquem una gota d’aigua i cobrim amb el cobreobjectes.

Mirem al microscopi abans de fer la fotografia.

NOTA: es veu igual amb llum com sense, però amb llum podem distingir fils de colors.

40x

Qüestions:

1.  Quantes vegades observes augmentada una preparació amb un ocular de 10augments i un objectiu de 40x ?

--  400x

2.   Indica en l'esquema les distintes parts del microscopi

Conclusió:

No es podem extraure moltes conclusions d’aquesta pràctica però si podem dir que la pelusa està formada per fils de la roba, pèls de les persones, diferents teixits i fibres.

Opinió personal:

És un pràctica que ens serveix per a començar a aprendre la utilització del microscopi. Està prou bé per a ser la primera amb aquest instrument.

Bibliografia:

La introducció és de la wikipedia amb la fotografia del microscopi. Les fotografies del material són de google imatges i les fotografies dels resultats són fotografies fetes amb el microscopi digital.

El procediment està redactat en base a les anotacions fetes al laboratori.

PRÀCTICA 4: IDENTIFICACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA UTILITZADA PER A ENDOLCIR TRES MOSTRES PROBLEMA.

Introducció:

El sucre és sacarosa ( C12 H22 O11), un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre. La sacarosa s'utilitza per donar un gust dolç als menjars i en la fabricació de confits, pastissos, etc.

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.

La sacarina és un edulcorant artificial. La matèria activa, sulfamida de benzè, no té energia (calories) i és molt més dolça que la sacarosa, però té un regust amarg desagradable, especialment en concentracions altes.

Objectius:

Tenim que ser capaços de idear un pla de treball per a identificar les tres substàncies que ens donaran dissoltes.

Materials:

                                                                 5 tubs d’assaig  

                                                                       Pinces de fusta

                                                                  1 vas de precipitats    

                                                                      Placa d’inducció

                                                               Reactiu de fehling A i B      

                                                  3 pipetes de la mateixa mida i una pera de tres vies

         Les diferent dissolucions que ens dona el professor.

Procediment :

8/1/2013

Primer hem buscat informació sobre les  3 substàncies en les que anem a treballar. Aquesta informació la he utilitzat per a fer l’apartat de la introducció.
Amb aqueta informació en organitzat el pla de treball per a identificar les mostres.

10/1/2013

Bé, primer podrem identificar la mel, que conté fructosa i glucosa per separat. Per a identificar-la, anem a fer la prova de fehling.
Agafem 3 tubs d’assaig i posem 3mL de cada mostra.

Afegim 1mL de felhing A i 1mL de fehling B.

 Dipositem la gradeta  en la placa d’inducció  que tindrà aigua bullint, calfem els tubs i observem el que ocorre.


15/1/2013

Una vegada tenim la mel identificada, deurem identificar la sacarina i el sucre. Sabem que la sacarina no te glucosa ni fructosa , així que , serà més fàcil identificar primer el sucre. Per a fer-ho, durem a terme una hidròlisi, ja que el sucre no te la glucosa i la fructosa per separat. Després, tornarem a fer la prova de fehling per a veure quina de les dues mostres en dona positiva, questa serà la dissolució amb sucre.

Agafem dos tubs d’assaig i posarem 3mL de les altres dues substàncies que ens queden per identificar. Duem a terme la hidròlisi, a cada tub afegim 10 gotes de HCl al 10% i calfem en la placa d’inducció al bany maria durant 5 minuts.
Tenim que deixar que es refreden i després fer la prova fehling.

NOTA: nosaltres després de fer la hidròlisi no hem deixat refredar els tubs i hem realitzat la prova de fehling. El resultat ha sigut el mateix. I no hem tingut  que tornar a calfar després de afegir el fehling.

Resultats:

Al fer la primera prova en els tres tubs en ha eixit que la dissolució on estava la mel es el got 3.
Al fer la hidròlisi i després la prova de fehling, ens ha eixit que la dissolució on estava el sucre està al got 1.
I, per tant, on estava la sacarina dissolta és en el got 2.

Conclusió:

En la primera part, ens ha eixit el got 3 perquè era on es trobava la mel, que és una substància dolça que conté fructosa i glucosa per separat.
En la segona part, ens ha eixit el got 1 perquè era on es trobava el sucre, una substància que és sacarosa.
Per eliminació, ens ha eixit que en el got 2 era on es trobava la sacarina, que no conté monosacàrids ni disacàrids.

Opinió personal:

És una pràctica interessant, que ens serveix a nosaltres mateixa per a ficar-nos a prova de si hem après alguna cosa de la pràctica anterior.

Bibliografia:

La informació per a fer la introducció i així poder identificar les substàncies és de la viquipèdia , les imatges son de  google imatges o fetes per mi al laboratori. I el procediment, el material i resultats són anotacions fetes al laboratori.

PRÀCTICA 3 : RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

Introducció:

Aquest reconeixement de glúcids es basa en la investigació de glúcids reductors i no reductors. Funciona de la següent manera:

aH + b = a + bH

a s’ha oxidat (reductor)

H dona un electró a b

b s’ha reduït ( oxidat)

-          Quan un compost s’oxida és quan perd un electró.

-          Reduir-se és captar un electró.

En la pràctica utilitzarem el reactiu de fehling per a saber si els monosacàrids i els disacàrids són de caràcter reductor.  Si la reacció és positiva la mostra es tornarà de color roig-ataronjat ( és reductor), si la reacció  es torna negativa la mostra es queda de color blau ( no és reductor).

Dels tubs d’assaig que ens quedaran blaus, poden haver monosacàrids i disacàrids no reductors o polisacàrids. Els polisacàrids no són reductors. Aleshores utilitzarem el  reactiu de lugol, que s’utilitza per a identificar polisacàrids. Posarem unes gotes de lugol i el polisacàrid es torna de  color violeta.

Objectius d’aquesta pràctica:

Els objectius d’aquesta pràctica són identificar diferents tipus de glúcids, també de  identificar polisacàrids i dur a terme la hidròlisi de l’enllaç d’un disacàrid.

Materials utilitzats:

Per a preparar la dissolució:

· 5g de maltosa                                   · vas de precipitats

· aigua destil·lada                                · comptagotes

· matràs  aforat                                   · vareta agitadora          

 · adhesiu i flascó                                · làmina de paper d’alumini

Per als diferent apartats de la pràctica:

· glúcids deduïts al 5%( glucosa, fructosa, maltosa, lactosa, sacarosa, midó )

· 7 Tubs d’assaig                                           · vas de precipitats

· gradeta                                                        · Dissolució alcalina ( sosa)

·Reactius de Fehling A i B                              · lugol

·HCl diluït al 10%                                          · pinces de fusta

· en lloc de la mistera bunsen utilitzarem una placa d’inducció

1.Investigació de glúcids reductors:

Per a fer aquesta pràctica primer  varem fer les dissolucions al 5% de 100 ml i la de sosa al 10% de 250 ml.

22/11/2012  ; procediment:

Cada grup del laboratori va preparar una. Nosaltres la de maltosa:

Pesem 5g de maltosa en pols, utilitzant la làmina de paper d’alumini. Ho avoquem en un vas de precipitats inferior a 100 ml. 

Posem un poc d’aigua destil·lada i ho agitem amb la vareta agitadora.

Després ho posem en un matràs aforat de 100 ml fins enrasar. Les ultimes gotes les posem amb el comptagotes. Es meneja.

Arribat a aquest punt, posarem la dissolució en un flascó i enganxarem una adhesiu on ficarem  el compost, la concentració i la data.

Totes les altres dissolucions es fan de la mateixa manera.

29/11/2012 ; procediment:

 Per a la comoditat, abans de realitzar la pràctica em fet un muntatge amb els flascons  de les dissolucions, pipetes de 5 ml amb la pera de tres vies  i els reactius de fehling:

Cada flascó amb la dissolució te una numeració i una pipeta amb el mateix numero.

Cada  pipeta e col·loca  junt amb el flascó corresponent.

El mateix amb el reactius de fehling, el fehling A te la seua pipeta corresponent i el B el mateix.

Ara, per a fer la pràctica:

Col·loquem 7 tubs d’assaig en una gradeta. En un dels tubs ficarem 3ml d’aigua destil·lada en els altres 6, ficarem 3ml de les dissolucions al 5%

Després ficarem 1ml de cada un dels reactius de fehling ( A i B) . Ho calfem  i comparem resultats.

-          Per a calfar em utilitzat un placa d’inducció amb una olla i aigua bullint durant 30 segons.

Resultats:

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	No	Si	Si	Si	Si	No	No

                                                                   Abans de calfar:

                                                                  Després de calfar:

Conclusió:

Com he dit en la introducció, sabem si es negativa o positiva, reactiu o no reactiu perquè al calfar els reductor canvien de color perquè els reductors s’oxiden donant lloc a la reacció de sulfat de coure (II) a òxid de coure (I).

Són reductors els monosacàrids, perden un electró i s’oxiden.

3. Investigació de polisacàrids:

4/12/2012  ; procediment:

Fem el mateix muntatge, per  fer-ho més còmodament.

Col·loquem 3ml de cada mostra en els tubs d’assaig(com en la pràctica anterior) i en compte de reactiu de fehling,afegim 5 gotes de lugol a cada tub.

Observem resultats.

Resultats:

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova	-	-	-	-	-	-	+
Polisacàrid	No	No	No	No	No	No	Si

Conclusió:

Sabem si són polisacàrids per la reacció. Els que al afegir lugol es tornen de color marró, es perquè no hi ha polisacàrid i els que es tornen negres es perquè hi ha polisacàrid.

Açò ocorreix perquè el iode s’introdueix entre les espines de la molècula del polisacàrid. Per tant no es una verdadera reacció química,sinó que es forma un compost d’inclusió, que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula.       

Finalitzada aquesta practica, em fet una prova:

Tots els tubs negres de tots els grups del laboratori  els em ficat  a l’aigua,mentre aquesta bullia i observem que el polisacàrid es descoloreix. El color negre pasa a ser de color verd.

                                                                  Després de bullir:

Després  al posar els tubs en aigua freda tornen a ser de color negre.

                                                                    Amb aigua freda:

Ens fem aquesta pregunta: Perquè ocorre açò?

Ocorre perquè el midó deu tindre una proteïna que amb el calor es desnaturalitza i faja que es descoloresca. Amb l’aigua freda la proteïna torna a tindre la seua forma nativa. Aquets procés de desnaturalització és reversible.

2. Investigació de glúcids no reductors:

La sacarosa:

És un disacàrid constituït per els monosacàrids glucosa i fructosa, que en l’apartat 1 em observat que com a sacarosa no es reductora,però els dos monosacàrids per separat si ho són.

Perquè?

Perquè  l’enllaç O-glucosidic es forma entre els dos grups reductors aleshores deixa de ser reductora.

Anem a trencar  l’enllaç que les uneixen per hidròlisi àcida.

13/12/2012  ; procediment:

Utilitzarem 3 tubs d’assaig, els col·loquem en una gradeta i  els numerem.

En el tub 1 posarem 3ml d’aigua destil·lada.

En el tub 2 posarem 3ml de la dissolució de sacarosa al 5%

En el tub 3 posarem el mateix que en el 2

                                                   Mesurem el pH dels tres tubs:

Afegim 10 gotes de HCl al 10%  en els tubs 1 i 3 ( en el 2 NO )                                                                   Mesurem els pH

Calfem els tubs 1 i 3 al bany maria  en una placa d’inducció durant 5 minuts.

Ho deixem refredar. ( per a que es refrede més ràpid nosaltres vam utilitzar  un vas ple d’aigua freda. )

Després realitzem la prova de fehling, afegim als tres tubs  1ml de fehling A , 1ml de fehling B .

                                                                     Mesurem els pH i calfem.

Resultats:

Són els pH que ens han eixit.

El primer tub ens ix que no es reductor. És aigua destil·lada

El segon tub ens ix que no es reductor. Perquè no li hem afegit el HCl i per tant no s’ha fet la hidròlisi.

El tercer tub és reductor ja que al afegir-li el HCl  em pogut fer la hidròlisi.

Conclusió:

 Em hagut de canviar el pH  per a poder dur a terme la hidròlisi i així fer que la sacarosa fos reductora.

Opinió personal:

És una practica que es prou interessant, encara que ens ha costat prou de fer  en el laboratori i d’explicar. Hem d’estar molt atens al laboratori i apuntar tot els detalls.

Bibliografia:

Per a redactar aquesta pràctica he tret la informació de les dues fulles que ens ha donat el professor de la classe de laboratori de biologia i geologia, i també he utilitzat anotacions de la meua llibreta de laboratori.