PRÀCTICA 3 : RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

Introducció:

Aquest reconeixement de glúcids es basa en la investigació de glúcids reductors i no reductors. Funciona de la següent manera:

aH + b = a + bH

a s’ha oxidat (reductor)

H dona un electró a b

b s’ha reduït ( oxidat)

-          Quan un compost s’oxida és quan perd un electró.

-          Reduir-se és captar un electró.

En la pràctica utilitzarem el reactiu de fehling per a saber si els monosacàrids i els disacàrids són de caràcter reductor.  Si la reacció és positiva la mostra es tornarà de color roig-ataronjat ( és reductor), si la reacció  es torna negativa la mostra es queda de color blau ( no és reductor).

Dels tubs d’assaig que ens quedaran blaus, poden haver monosacàrids i disacàrids no reductors o polisacàrids. Els polisacàrids no són reductors. Aleshores utilitzarem el  reactiu de lugol, que s’utilitza per a identificar polisacàrids. Posarem unes gotes de lugol i el polisacàrid es torna de  color violeta.

Objectius d’aquesta pràctica:

Els objectius d’aquesta pràctica són identificar diferents tipus de glúcids, també de  identificar polisacàrids i dur a terme la hidròlisi de l’enllaç d’un disacàrid.

Materials utilitzats:

Per a preparar la dissolució:

· 5g de maltosa                                   · vas de precipitats

· aigua destil·lada                                · comptagotes

· matràs  aforat                                   · vareta agitadora          

 · adhesiu i flascó                                · làmina de paper d’alumini

Per als diferent apartats de la pràctica:

· glúcids deduïts al 5%( glucosa, fructosa, maltosa, lactosa, sacarosa, midó )

· 7 Tubs d’assaig                                           · vas de precipitats

· gradeta                                                        · Dissolució alcalina ( sosa)

·Reactius de Fehling A i B                              · lugol

·HCl diluït al 10%                                          · pinces de fusta

· en lloc de la mistera bunsen utilitzarem una placa d’inducció

1.Investigació de glúcids reductors:

Per a fer aquesta pràctica primer  varem fer les dissolucions al 5% de 100 ml i la de sosa al 10% de 250 ml.

22/11/2012  ; procediment:

Cada grup del laboratori va preparar una. Nosaltres la de maltosa:

Pesem 5g de maltosa en pols, utilitzant la làmina de paper d’alumini. Ho avoquem en un vas de precipitats inferior a 100 ml. 

Posem un poc d’aigua destil·lada i ho agitem amb la vareta agitadora.

Després ho posem en un matràs aforat de 100 ml fins enrasar. Les ultimes gotes les posem amb el comptagotes. Es meneja.

Arribat a aquest punt, posarem la dissolució en un flascó i enganxarem una adhesiu on ficarem  el compost, la concentració i la data.

Totes les altres dissolucions es fan de la mateixa manera.

29/11/2012 ; procediment:

 Per a la comoditat, abans de realitzar la pràctica em fet un muntatge amb els flascons  de les dissolucions, pipetes de 5 ml amb la pera de tres vies  i els reactius de fehling:

Cada flascó amb la dissolució te una numeració i una pipeta amb el mateix numero.

Cada  pipeta e col·loca  junt amb el flascó corresponent.

El mateix amb el reactius de fehling, el fehling A te la seua pipeta corresponent i el B el mateix.

Ara, per a fer la pràctica:

Col·loquem 7 tubs d’assaig en una gradeta. En un dels tubs ficarem 3ml d’aigua destil·lada en els altres 6, ficarem 3ml de les dissolucions al 5%

Després ficarem 1ml de cada un dels reactius de fehling ( A i B) . Ho calfem  i comparem resultats.

-          Per a calfar em utilitzat un placa d’inducció amb una olla i aigua bullint durant 30 segons.

Resultats:

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova	-	+	+	+	+	-	-
Reductor	No	Si	Si	Si	Si	No	No

                                                                   Abans de calfar:

                                                                  Després de calfar:

Conclusió:

Com he dit en la introducció, sabem si es negativa o positiva, reactiu o no reactiu perquè al calfar els reductor canvien de color perquè els reductors s’oxiden donant lloc a la reacció de sulfat de coure (II) a òxid de coure (I).

Són reductors els monosacàrids, perden un electró i s’oxiden.

3. Investigació de polisacàrids:

4/12/2012  ; procediment:

Fem el mateix muntatge, per  fer-ho més còmodament.

Col·loquem 3ml de cada mostra en els tubs d’assaig(com en la pràctica anterior) i en compte de reactiu de fehling,afegim 5 gotes de lugol a cada tub.

Observem resultats.

Resultats:

Substància	Aigua	Glucosa	Maltosa	Lactosa	Fructosa	Sacarosa	Midó
Resultat de la prova	-	-	-	-	-	-	+
Polisacàrid	No	No	No	No	No	No	Si

Conclusió:

Sabem si són polisacàrids per la reacció. Els que al afegir lugol es tornen de color marró, es perquè no hi ha polisacàrid i els que es tornen negres es perquè hi ha polisacàrid.

Açò ocorreix perquè el iode s’introdueix entre les espines de la molècula del polisacàrid. Per tant no es una verdadera reacció química,sinó que es forma un compost d’inclusió, que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula.       

Finalitzada aquesta practica, em fet una prova:

Tots els tubs negres de tots els grups del laboratori  els em ficat  a l’aigua,mentre aquesta bullia i observem que el polisacàrid es descoloreix. El color negre pasa a ser de color verd.

                                                                  Després de bullir:

Després  al posar els tubs en aigua freda tornen a ser de color negre.

                                                                    Amb aigua freda:

Ens fem aquesta pregunta: Perquè ocorre açò?

Ocorre perquè el midó deu tindre una proteïna que amb el calor es desnaturalitza i faja que es descoloresca. Amb l’aigua freda la proteïna torna a tindre la seua forma nativa. Aquets procés de desnaturalització és reversible.

2. Investigació de glúcids no reductors:

La sacarosa:

És un disacàrid constituït per els monosacàrids glucosa i fructosa, que en l’apartat 1 em observat que com a sacarosa no es reductora,però els dos monosacàrids per separat si ho són.

Perquè?

Perquè  l’enllaç O-glucosidic es forma entre els dos grups reductors aleshores deixa de ser reductora.

Anem a trencar  l’enllaç que les uneixen per hidròlisi àcida.

13/12/2012  ; procediment:

Utilitzarem 3 tubs d’assaig, els col·loquem en una gradeta i  els numerem.

En el tub 1 posarem 3ml d’aigua destil·lada.

En el tub 2 posarem 3ml de la dissolució de sacarosa al 5%

En el tub 3 posarem el mateix que en el 2

                                                   Mesurem el pH dels tres tubs:

Afegim 10 gotes de HCl al 10%  en els tubs 1 i 3 ( en el 2 NO )                                                                   Mesurem els pH

Calfem els tubs 1 i 3 al bany maria  en una placa d’inducció durant 5 minuts.

Ho deixem refredar. ( per a que es refrede més ràpid nosaltres vam utilitzar  un vas ple d’aigua freda. )

Després realitzem la prova de fehling, afegim als tres tubs  1ml de fehling A , 1ml de fehling B .

                                                                     Mesurem els pH i calfem.

Resultats:

Són els pH que ens han eixit.

El primer tub ens ix que no es reductor. És aigua destil·lada

El segon tub ens ix que no es reductor. Perquè no li hem afegit el HCl i per tant no s’ha fet la hidròlisi.

El tercer tub és reductor ja que al afegir-li el HCl  em pogut fer la hidròlisi.

Conclusió:

 Em hagut de canviar el pH  per a poder dur a terme la hidròlisi i així fer que la sacarosa fos reductora.

Opinió personal:

És una practica que es prou interessant, encara que ens ha costat prou de fer  en el laboratori i d’explicar. Hem d’estar molt atens al laboratori i apuntar tot els detalls.

Bibliografia:

Per a redactar aquesta pràctica he tret la informació de les dues fulles que ens ha donat el professor de la classe de laboratori de biologia i geologia, i també he utilitzat anotacions de la meua llibreta de laboratori.